'Ja no t'estimo'

Un ho fa tot per la seva parella. Porten una època que està intranquil·la, la relació no funciona i tot són problemes.

Però abans de deixar-ho, un sempre vol donar-ho tot, estar tranquil que ha lluitat per a revifar-ho i es deixa la pell en generosos regals i concessions. Dins seu comencen a sortir unes quantes veus que li diuen que no val la pena però encara guanyen les que li diuen "renuncia a més". No s'imagina una vida sense la seva parella i renuncia a espais, a hàbits i a l'equilibri amb el que havien arribat al llarg de tants anys. I la reacció és encara pitjor. I no només empitjora sinó que tot recau sobre seu, és el principal blanc de la seva parella.

Ara sí que dins seu, són moltes les veus que l'indueixen a no basar les seves decisions personals en funció de la parella. A aquestes altures no està bé, ha renunciat a tantes coses, s'hi ha esforçat tant que s'ha consumit per dins, toca cuidar-se. Però encara hi ha una guerra al seu interior, uns li diuen que l'únic que pot cuidar-lo és la seva parella, altres li diuen que la seva parella no fa més que portar-lo on és. Fent balanç, el resultat de les grans concessions no podia ser més contrari al esperat.

Quan un ho fa tot per la parella, per tranquil·litzar-la i satisfer-la i fer-li generosos regals però la relació no fa més que empitjorar acaba deixant-ho córrer. 

Per desgràcia, sembla que la nostra relació amb els mercats és l'única excepció.


4 comentaris:

Joan Cases ha dit...

Per un moment m'he pensat que et referies a Espanya... Però els mercats també em valen! ;)

Anònim ha dit...

quina raó!

Joan Vallvé ha dit...

Gràcies.

Si, també podria ser aplicable a la relació Catalunya-Espanya sobretot després de la sentència del TSJC sobre la immersió lingüística.

Anònim ha dit...

Ho expliques molt bé, gràcies. Tot sovint tinc la sensació que els nostres dirigents viuen en una altra dimensió i només els ciutadans estem veient coses que són evidentment escandaloses. En una societat ideal ja haurien plegat per inútils tots, no només els que tenen càrrecs als governs sinó també els d'organismes on suposats experts sembla que treballin per l'enemic, com el Banc Central, l'FMI etc.