La llei electoral: 2.Llistes obertes o tancades?

Ara que s'acosta el 20N i després que la llei electoral hagi estat un tema de debat públic els últims mesos gràcies al 15M en gran part, m'he decidit a fer una tira d'articles (crec que en seran tres) sobre les lleis electorals. Una mica d'explicació per posar llum sobre el tema i òbviament la meva opinió.

A part de territori o proporcionalitat, un altre dels debats sobre la llei electoral que sovint ens trobem és el de les llistes. Llistes obertes o tancades? Sense que siguin un debat de blanc o negre, em llanço a opinar entre els dos models i les seves conseqüències.

Les llistes són a la papereta que triem a l'hora de votar. En un sistema de llistes tancades com les eleccions al congrés dels diputats, els partits que s'hi presenten, tenen una llista concreta per a cada circumscripció, així, si un partit s'emporta 3 dels escons assignats en una circumscripció, seran escollits els 3 primers noms que hi hagi a la papereta. En aquest sistema, qui vota no pot triar quina o quines persones vol que representin aquell partit al congrés.

Per contra, les llistes obertes, donen l'opció d'intervenir més en l'elecció de les persones concretes. Hi ha vàries maneres de fer-ho. Una de les opcions més 'obertes' seria, per exemple, la votació del senat espanyol, on es poden votar 3 persones que poden ser de partits diferents. Hi ha moltes variants, unes de més flexibles i altres menys, però les llistes obertes totes es fonamenten en el coneixement dels candidats per part de la societat.

Aquest n'és el seu punt fort i a l'hora el seu feble, exigeixen un coneixement i informació per part de la societat molt més gran i aquest és un dels meus arguments per a dubtar-ne. El grau de coneixement dels ministres del govern espanyol estan al voltant del 40% depenent del ministre i de la seva visibilitat mediàtica i això governen, dubto que la gent conegui més d'una o dues persones d'una llista del partit al que normalment vota. Com triem entre gent que no coneixem?

Normalment triem el que coneixem i només coneixerem candidats d'un partit si ja el coneixíem perquè és conegut o si  la seva campanya el fa més visible que els altres. Aquest sistema potencia candidats mediàtics o que compten amb recursos per a fer una bona campanya. En tots dos casos estem parlant d'una política per a res més democràtica. Un sistema on els candidats necessiten captar recursos per a fer una campanya pròpia té moltes opcions de caure en clientelismes, populisme o fins i tot corrupció. D'altra banda reforça les dificultats a accedir a la política les persones amb menys capacitat econòmica pel que aconseguim una classe política que pertany encara més a una el·lit econòmica.

Teòricament, la obertura de llistes dóna als electors capacitat per a premiar els diputats més bel·ligerants en un tema que els interessa especialment o els més treballadors o castigar els que hagin estat esquitxats per casos de corrupció. Però, per a què votar un partit que inclou corruptes a les seves llistes? Com sabem quina aportació fa cada diputat a la feina del seu grup? Hi ha gent que defensa que això demanaria a la gent a preocupar-se més per la política i informar-se més. En general diuen que com més difícil es fa la decisió del vot, les classes socials més desafavorides tendeixen a abstenir-se més.

D'altra banda, quan parlem de llistes tancades, no em sembla oportú posar al mateix nivell democràtic una llista del PP a una d'ERC o ICV ja que la democràcia interna d'aquests partits són radicalment diferents. Potser el que cal és millorar la democràcia interna dels partits. 

Tinc la sensació (ja m'ho confirmareu) que socialment s'entén que a més coses a decidir, més democràcia, i una de les maneres de democratitzar més aquest país és obrir les llistes. El 2008 a Espanya es van presentar fins a 98 partits polítics diferents però el 83,81% dels vots va ser per als 2 partits majoritaris i cap dels 96 partits restants van arribar al 4% del total. No crec que obrir les llistes faci ens faci avançar en democràcia i m'atreveixo a preguntar-li a qui sí que ho cregui que el 20N miri la llista del partit que vulgui i em digui quantes persones coneix.

Si ja no m'agrada el nivell de personalisme al que ha arribat la política, les llistes obertes potenciarien aquest aspecte cosa que deixaria en un segon pla la proposta ideològica que provinent d'un mateix partit és pràcticament la mateixa. Necessitem democratitzar els partits i això va molt més enllà del que a mi em sembla una drecera molt contraproduent.

Per últim us recomano la lectura d'aquest article del diari Ara força interessant sobre el tema: Llistes obertes: una solució màgica?

3 comentaris:

Pere Nieto ha dit...

Comparteixo la teva idea. El risc de les llistes obertes és que tinguin més opcions les persones mediàtiques i extravertides que les treballadores discretes. Una part de la feina passa a ser no tan ols fer bona feina política sinó també donar-se a conèixer. Això per un cap de llista ha de ser fonamental però no cal pel número 12.

Marta ha dit...

l'article de l'ara que has posat només es pot llegir tot si ets ara premium. Respecte a les llistes obertes, estic d'acord que gairebé ningú coneixeria a més de 4 persones d'un partit.. i jo crec que s'hauria de fer totalment proporcional, tants vots tants diputats, pim pam, així el vot de totes les persones conta el mateix, per quina raó el vot d'algú no hauria de contar? encara que sigui l'únic de la seva zona (o com es digui) que voti un partit.

Joan Vallvé ha dit...

Gràcies pels comentaris!

Marta, el registre gratuït et deixen veure unes 5 notícies al dia i pots registrar-te fàcilment. Realment l'article val bastant la pena.