Els nostres tertulians

________________________________________________________________________


Actualització:
S'ha publicat un estudi més complet amb dades actualitzades:
'Els nostres tertulians 2012'


________________________________________________________________________


Fa molt temps que al walden insisteixo en com de concentrada està la opinió en el nostre país a diferència del que ens volen fer creure. La cançoneta que internet democratitza l'opinió va molt bé per a que ens quedem tranquils escribint en els nostres blogs i compartint opinió pel twitter i facebook però no hi ha punt de comparació entre el poder de convicció, credibilitat i abast que té una frase com "els experts denuncien que els impostos alts de Catalunya respecte la resta de l'estat poden ser perjudicials per l'arrelament de les empreses" (sentida ahir al telenotícies vespre de TV3).

Un dels espais on es genera més opinió, també, és la tertúlia del matí. Jo ja fa temps que vaig deixar d'escoltar-les/mirar-les per el bé de la meva salut -no ha de ser bo començar el dia així- però és innegable que és un dels grans puntals de la opinió pública d'aquest país així que em vaig decidir a fer un petit estudi sobre els nostres tertulians i tertulianes.

L'estudi s'ha centrat en les tertúlies de "Els matins" de TV3, de "El matí a Catalunya Radio" i "El món a RAC1" els últims 25 programes (del 12 de Gener al 15 de Febrer). Després de fer un buidat de dades, s'han estudiat diferents aspectes d'aquestes tertúlies i tertulians que us presento a continuació.

Renovació - varietat
Una de les primeres coses que he quantificat és la renovació que hi ha dels tertulians al llarg de les setmanes. Aquí tenim dues dades, la quantitat de tertulians i tertulianes que han passat per la tertúlia en els 25 programes i per altra banda, quants hi han participat 5 o més vegades (equivalent a una vegada per setmana).

  • Matins TV3
    Nº total de tertulians: 60
    Nº de tertulians habituals: 2
    Manuel Milián, Joan B. Culla
     
  • RAC1
    Nº total de tertulians: 27
    Nº de tertulians habituals: 14
    Paco Marhuenda, Rafael Nadal, Jordi Barbeta, Jordi Bosch, Jordi de Juan, José Antich, Màrius Carol, Ernest Folch, F.M. Álvaro, Toni Bolaño, Toni Comín, Vicent Sanchis, Glòria Serra, Pilar Rahola
  • CatRadio
    Nº total de tertulians: 31
    Nº de tertulians habituals: 8
    Pere Portabella, Josep Maria Ureta, Manuel Milián, Cirus Andreu, Germà Bel, Joan B. Culla, Salvador Cardús, Xavier Vives

Amb els números a la mà, TV3 són els que més renoven els tertulians mentre que RAC1 més de la meitat dels tertulians han estat en 5 o més tertúlies en 5 setmanes. Ja anem veient que aquí hi ha més d'un pluriempleat i que entre els més habituals no hi ha gaires dones.

Paritat i presència de la dona
Crec que no se li escapa a ningú que la presència de la dona a la política no és massa notable, no se fins a quin punt aquesta reflexió s'ha fet en la opinió. Quina és la presència de la dona en els cercles generadors d'opinió?

  • Matins TV3
    Mitjana de dones per tertúlia: 1,44
    Nº de tertulies amb presència de dones: 25 (100%)
  • RAC1
    Mitjana de dones per tertúlia: 0,68
    Nº de tertulies amb presència de dones: 16 (64%)
  • CatRadio
    Mitjana de dones per tertúlia: 0,12
    Nº de tertulies amb presència de dones: 3 (12%)

El panorama no és gens positiu en cap cas. El millor dels casos és la tertúlia d'els matins de TV3 on sempre almenys hi ha una dona (i poques vegades més d'una) per prop de 3 homes que ja no és una gens bona proporció però anant a RAC1 només 16 dels 25 programes comptava amb la presència d'una dona i la pitjor i alarmant dada de les tertúlies de Catalunya Ràdio on només en 3 de les 25 tertúlies hi havia una dona. Quin missatge estem transmetent amb això? La opinió és cosa d'homes? Els homes són els que en saben de tot? Crec que s'han de demanar explicacions per aquestes xifres, sobretot a una ràdio pública com és Catalunya Ràdio.

"Sempre són els mateixos"
Crec que qui més qui menys tenim aquesta sensació, és una cosa que he volgut comprovar. En total, durant els 25 dies estudiats, han passat per les 3 tertúlies 98 tertulians i tertulianes diferents. D'aquests 98, només el 30% (29 persones) han assistit a 5 o més tertúlies (una per setmana), 26 homes i 3 dones. Són persones que han assistit a una tertúlia setmanal de mitja.

Però no ens quedem aquí, fem un recompte, la classificació de "reincidents", el TOP 15 dels tertulians
  1. Joan B. Culla - 10 tertúlies
  2. Manuel Milián - 10 tertúlies
  3. Antoni Puigverd - 8 tertúlies
  4. Jordi Barbeta - 7 tertúlies
  5. Rafael Nadal - 7 tertúlies
  6. Àlex Salmon - 6 tertúlies
  7. Cirus Andreu - 6 tertúlies
  8. F.M. Álvaro - 6 tertúlies
  9. Germà Bel - 6 tertúlies
  10. José Antich - 6 tertúlies
  11. Josep Maria Ureta - 6 tertúlies
  12. Toni Bolaño - 6 tertúlies
  13. Vicent Sanchis - 6 tertúlies
  14. Gemma Calvet - 6 tertúlies
  15. Glòria Serra - 6 tertúlies

En total, entre 15 tertulians acumulen 102 tertúlies de les 75 estudiades, és a dir que en una tertúlia a l'atzar el més provable és que hi hagi un o dos tertulians d'aquesta llista. Crec que la sensació de que sempre són els mateixos està prou fonamentada.

Edat
Si ens fixem en les edats dels tertulians i tertulianes d'aquest TOP 15, trobem que la mitjana d'edat és de 54,8 anys*. El més jove és Francesc-Marc Álvaro, que té 45 anys i el més vell és Manuel Milián, de 69 anys. Així que d'igual manera que amb el gènere, podem veure que les tertúlies no són gens representatives de la realitat pel que fa a l'edat.

Un bon sobresou
Fa uns dies es va publicar la notícia de la rebaixa del sou que es pagava als tertulians dels matins a TV3. Joan Carles Girauta (un dels tertulians més propers al PP) denunciava a la tertúlia de Catalunya Radio que no tornaria als matins ja que havien retallat a la meitat el sou de tertulià, de 250€ a 125€. Gràcies a un comentari hem pogut saber que Catalunya Ràdio paga 125€ als tertulians esporàdics i 100€ als habituals i RAC1 paga actualment 125€.

Ideologia i professió
Una anàlisi menys objectiva però obligatòria és la ideologia que impera en les tertúlies del nostre país. Sense comptar la mà dels presentadors (notable tot i que menys que anteriorment des que en Josep Cuní va marxar de TV3), sempre he pensat i escrit que la ideologia conservadora (moralment) i liberal (econòmicament) era la majoritària. Sense aprofundir massa, podem veure una mica qui son aquest TOP 15, la seva professió i ideologia.

Tenim un professor, varis periodistes i directors de diaris, un economista, un banquer, una advocada i una presentadora de televisió. Molts han estat relacionats amb la política (Toni Bolaño era cap de comunicació de José Montilla o Germà Bel diputat a les corts fa 8 anys) però tots tenen la seva ideologia.

Sense anar més lluny, el primer de la llista, l'historiador Joan B. Culla que en paraules de Vicenç Navarro és "l’intel·lectual més visible mediàticament del pujolisme", Manuel Milián, fundador del PP a Catalunya, Antoni Puigverd, escriptor prou moderat o Jordi Barbeta, redactor de la secció de política de la Vanguàrdia i principal executor del grup godó contra el tripartit. Fins a Rafael Nadal no trobem un socialdemòcrata moderat però el segueixen Àlex Salmond (el Mundo), Cirus Andreu (sotsdirector del Banc Sabadell) o Francesc-Marc Álvaro. Els representants de la dreta catalana o espanyola sumen pràcticament el doble que la resta i no en trobo cap que representi clarament l'esquerra alternativa d'entre aquests 15.

El tertulià mitjà
Amb totes aquestes dades podem fer un clar retrat del perfil de tertulià d'aquest país. El tertulià català és un home, adult d'uns 55 anys, de dretes i que es dedica al món del periodisme o a la universitat. Res més lluny del català mitjà, no creieu?

Això ja no s'aguanta
Tot plegat no deixa de ser un petit estudi amb petites dades, però recolza el que molts i moltes creiem i és que ja n'hi ha prou. El format tertúlia, en el que uns entesos de tot il·lustren a tots els oients i espectadors en una societat cada vegada més informada, ja no té sentit o sí, si el que pretén és inculcar certes maneres d'anar llegint els fets econòmics, polítics i socials que van passant. La cultura del "no cal que pensis", que ja tenim uns experts que et diran què has de pensar, ells són molt més entesos i llestos que no ho puguis ser tu així que si vols semblar o pensar que ets llest, opinaràs i pensaràs com ells.

Com diu Bel Zaballa a Mediacat: "Ens trobem sempre les mateixes cares i una mateixa visió del món. I aquesta qüestió encara és més alertant si tenim en compte que les tertúlies, més que no ser el reflex de l’opinió pública, es dediquen a generar-ne."

La cultura dels "experts", dels tecnòcrates en temes on no hi ha solució tècnica (opinió, política, economia) sembla que s'està posant perillosament de moda apel·lant a la mandra de la gent per a triar la seva opinió en un món amb masses dades, informacions i contrainformacions. Deixar-se anar en el "això que ho faci un tècnic, algú que en sàpiga" és el primer pas per a que la democràcia deixi de ser-ho del tot. 

________________________________
Per a qui vulgui jugar una mica amb les dades, treure'n més suc o inclús ampliar-les i fer un estudi més seriós, aquí us deixo l'excel que he utilitzat: tertulians.xls  

* No s'ha trobat la edat de Toni Bolaño. Totes les edats calculades al 2012, l'edat que han complert o compliran durant l'actual any.

40 comentaris:

Santi Demajo ha dit...

Molt bon estudi Joan! Fa setmanes que estic pensant en fer una cosa semblant (jo volia mirar només a MatiCatRàdio i ElMónRac1) però ja has fet un estudi complert! De fet, si haguéssis analitzat només els 2 programes de ràdio, les dades serien encara més escandaloses.

Jo em quedo amb 2 conclusions:
- La clara tendència de dretes
- I l'escandalosa poca presència de dones! Els 13 tertulians més habituals són homes!!

Gràcies per les dades, ara em podré queixar encara amb més fonament científic! Per cert, jo sóc dels que, tot i això, começo el dia escoltant algun dels 2 programes de ràdio, començo a tope d'adrenalina... ;)

Gerard ha dit...

Bona feina Joan. Us recomano aquest estudi que concreta encara més l'estudi en un cas concret: la retallada del govern espanyol del 12 de maig de 2010:

http://www.vnavarro.org/wp-content/uploads/2011/09/retallada-tert-matinals-1.pdf

Anònim ha dit...

Hola, Bon treball de recerca. Només una cosa; no sembla normal que Cat Ràdio pagui més que TV3 oi? És que no ho és. A Cat Ràdio les tertúlies són 125 (unitari) si es participa en un únic programa, i 100 (unitari) si és participa en més d'un programa.
Un tertulià dels del grup de freqüència moderada.

joan vallvé ha dit...

Gràcies pels comentaris!

Anònim, gràcies per les dades, ara mateix les actualitzaré (eren antigues).

També afegiré les dades de l'edat dels principals tertulians, tema que també s'ha de revisar...

Anònim ha dit...

Molt bona entrada. Moltes gràcies. Fa temps que penso que les tertúlies i els debats són perjudicials per a la salut. És ben bé així: dreta pura i dura i ultraliberalisme salvatge. Quan deixen participar algú una mica moderat se'l mengen viu.
Si també afegim que molts d'aquests opinadors professionals que tant els fa pontificar del dret de vaga com de les retallades com de l'energia nuclear o del sexe dels àngels els tornem a trobar als programes de la tarda o de la nit en alguns casos fins i tot en les cadenes nacionals és absolutament infernal.

Anònim ha dit...

Doncs perquè no has fet l'estudi del torn de de tarda: La Nit a Rac1 i el programa del Cuní...el Gonzalo Bernardos és un fixe!!

Anònim ha dit...

Hola, bon estudi.

Però em sembla que si vols que les reflexions que fas tinguin més força hauries de dir-ho tot.

Per exemple: Puigverd és socialista. Germà Bel fou diputat del PSC, i és un gran defensor de l'agenda progressista en cuestions de valors. Bolaño, socialista. Gemma Calvet, molt d'equerres. Glòria Serra, d'esquerres. I després hi ha la Gemma Galdón, propera a IC, que participa a moltes tertúlies de diversos mitjans. Potser tant o més que els 'habituals' dels mitjans que has destacat. Això passa molt amb els tertulians que no són 'fixes' d'un programa. Són més progressistes en diversos sentits, no només l'econòmic. I més joves: Bernat Dedéu, Toni Aira, o jo mateix.

El teu estudi és una currada, però la manera de fer la foto la fa esbiaixada, i perd intensitat.

I després a Catalunya hi ha un fons socialdemòcrata que ningú no qüesiona: qui cuestiona l'educació o la sanitat públiques? Ningú. Ni els pro-pp. En el context internacional no són tertulians de dretes.

Amb el tema dones et dono tota la raó.

Una abraçada,

Jordi Graupera.

joan vallvé ha dit...

Caram, moltes gràcies Graupera per el comentari.

Tens raó, en l'aspecte polític i ideològic no he aprofundit i sobretot no he seguit amb la "objectivitat" que he intentat tenir en els altres apartats.

Sí que cito que Germà Bel fou diputat, i dic que Bolaño era cap de comunicació de Montilla. El que no faig és fer un anàlisi de les 98 persones que han aparegut al llarg dels 25 dies en algun dels 3 programes.

Només he fet un repas del TOP 15, la Gemma Galdón està en la posició 34 d'aquest rànquing.. dels 3 programes estudiats amb 4 tertúlies. Per això no en parlo (ja m'agradaria que fos entre el TOP 15) el mateix passa amb els joves que anomenes... no gaudeixen de tanta assiduïtat, el més jove entre el TOP 15 és F.M.Álvaro amb 45 anys.

Això crec que no és esbiaixar. He estudiat aquestes tertúlies per audiència, bàsicament. I les critico de pluralitat de gènere, d'edat i d'ideologia. Com dic, és un petit estudi, caldria fer-lo amb tota la temporada i més tertúlies i cadenes i ponderar-ho amb les audiències, per exemple. M'encantaria tenir el temps i els mitjans per a fer aquest estudi, de moment el que faig és el que puc i com puc.

Moltes gràcies per llegir-me i comentar!!!

Anònim ha dit...

M'agradaria fer una esmena al meu comentari anterior. Malgrat que penso que ambdós són propers a l'esquerra, i que per tant, no entraríen en el teu anàlisi de tertulians de dretes, ni l'Antoni Puigverd és socialista ni la Gemma Galdón propera a IC. Ambdós són pensadors independents, i aquesta és la seva principal virtut.

Potser hagués valgut més la pena de qüestionar la premissa d'entrada: les etiquetes, que no pas el fons de les dades. Crec que la idea de que els tertulians són tal i pasqual s'ajusta en pocs casos. Escoltats amb atenció, es veu que molts opinen així o aixà depenent del tema, i que evolucionen en el temps. Aquesta és la seva virtut, i per això els criden a molts llocs, penso.

Disculpa l'adendum, però rellegits els comentaris m'ha sembla de justícia consignar-ho. Gràcies per l'hospitalitat.

Jordi Graupera

joan vallvé ha dit...

Hola de nou, Jordi,

Entenc les esmenes, no entenc aquesta vinculació ideologia-partits polítics que sembla que fas. Tothom té una ideologia, més enllà que encaixi més o menys amb la d'un partit polític o no. Si t'hi fixes, a l'article parlo d'ideologies. Només parlo de partits en els casos com Toni Bolaño (per motius òbvis) o dic que Germà Bel era diputat (pel PSC).

No estic gens d'acord amb aquesta relativització que fas, vinculats o no, més o menys, amb els partits existents, els tertulians tenen una ideologia i en aquest estudi hi vull parlar, d'això. Perquè la ideologia moralment conservadora i econòmicament neoliberal és la que guanya per golejada. Diga-li etiquetes o diga-ho com vulguis, però crec que això, tot i ser menys objectiu, és real. I em fot veure que un tertulià d'esquerres no veu que constantment està en minoria..

Gràcies de nou, pel comentari.

Anònim ha dit...

125€ per tertulia o al mes?

joan vallvé ha dit...

Per tertúlia, tens raó que no s'entén tal i com està escrit.

Gràcies!

Joan Foguet ha dit...

No puc estar més d'acord amb en Jordi Graupera. I entenc que ell fa les esmenes per relaxar la categorització.
L'estudi confirma el que molts pensem: que en Jordi Graupera hauria de sortir més dolent.
Estic d'acord amb l'escandalosa falta de dones a les tertúlies, però ja avanço que això de les quotes, també en el periodisme o opinió, acostuma a fracassar.

joan vallvé ha dit...

Hola Joan, merci pel comentari.

No proposo quotes, només he fet un petit estudi per satisfer curiositat i confirmar o no una percepció que tenim tots i totes (almenys això creia) i és que la majoria de tertulians són homes, la majoria són d'edat vora els 50 i la majoria són conservadors.

No proposo quotes, dic que predomina l'opinió libeal conservadora. I tant abans com després de fer l'estudi n'estic convençut i m'emprenya.

Anònim ha dit...

Això del Sr. Graupera de dir que hi ha ideologies diferents no se d´on ho treu, cada mati escolto amb el Basté i estic a punt de patir una úlcera, n´hi han ideologies ultraliberals, dretes i com ha molt de centre , perqué dir que el PSC es de esquerres es molt dir. i de ICV, crec recordar que en 2 messos han tingut amb en Joan Coscubiela i para de comptar. I teoricament l´altre de ideologies més progresistes la Sra. Rahola no se en quin moment va veure la llum i es va tornar convergent. La ideologia del amo,LV, pesa molt.

Andreu Jiménez

Aleix ha dit...

Enhorabona per l'article i la reflexió! Crec que, si tens temps i ganes, podries ampliar-la amb altres espais, clar que es tractaria d'un nou període de temps.

Anònim ha dit...

Hola, Joan

jo sóc addicta a les tertúlies, i puc constatar que les opinions de dretes guanyen, a les tertúlies, per aclaparadora majoria. A Rac-1, per exemple, potser per pertànyer al grup Godó, la veta convergent hi és molt present, i les persones que se'n desmarquen amb més claredat, com les dues Gemmes (Galdón i Calvet), sovint són tractades amb la resta de tertulians amb una falta de respecte sorprenent (les desqualificacions d'en Sala Martín vers la Calvet m'han fet passar estones de vergonya aliena, i a la Galdon li ha d'aguantar uns comentaris a en Barbeta i en Sanchis que déu n'hi do). Es troba a faltar la Mar Jiménez, tot i que també havia de suportar tot sovint un tracte paternalista que escandalitzava. De vegades, però, val molt la pena escoltar alguns tertulians: jo posaria en Graupera en aquest grup. És evident que es prepara les intervencions i, tot i que discrepo de vegades de les seves opinions, em sembla una persona preparada, valenta i coherent. Així que aprofito per felicitar-lo.

Gràcies per l'informe, Joan.

Ben cordialment,

Imma Muñoz

Xavi ha dit...

Moltes gràcies pel post. Fantàstic!!
Més enllà de les matitzacions que et vulguin fer alguns comentaris, el resultat global, satisfà segur l'objectiu que buscaves inicialment.
Gràcies un cop més per posar dades a les sensacions que un ja té i fer unes reflexions tan encertades.

Xavi Eguiguren
http://phobos.xtec.cat/feguigur
@ComEtDic1CosaEtDic

francesc.vilanova@uab.cat ha dit...

El tema és d'allò més interessant i caldria seguir-ho. Caldria sumar-hi tertúlies com les del senyor Cuní, perquè si no queden fora persones cabdals com la senyora Rahola, iniciadora d'aquesta feina, o López Burniol, i Nadal, Puigvert, Àlvaro, etc., pujarien a la llista.
A tot això caldr8ia afegir-hi altres tertúlies més marginals (Canal Català, per exemple) i les nocturnes de les ràdios. El panorama s'aniria completant.
El pas següent seria veure aquesta colla de tutòlegs a la premsa escrita.
De tot plegat en podríem treure una primera conclusió ràpida: els nous intel·lectuals són aquests tutòlegs; ja no són a les universitats o als grans centres cientìfics; com en la postguerra franquista, els intel·lectuals que tallen el bacallà són a la ràdio, a tv i a la premsa escrita.
I encara caldria analitzar una altra cosa: la proliferació de mitjans digitals amb tutòlegs i columnistes.
I, afegiu-hi la procedència de molts d'ells; quedaríeu admirats de com la Ramon Llull domina el panorama.
Cal continuar, perquè aquest és un assumpte molt important.
FRancesc Vilanova

joan vallvé ha dit...

Gràcies de nou a tots pels comentaris. Es fa dificil una objectivitat en la ideologia...

Ganes no me'n falten per llançar-me a fer l'estudi en tota la temporada i en més programes però el temps que dedico al blog és el que és...

L'excel està fet, si es fa la recerca dels noms dels tertulians en més programes o més dies, es pot afegir tranquilament. Però la recerca la vaig limitar per falta de temps...

gràcies a tothom pels comentaris!

Ferran ha dit...

Hola Joan,

et saludo des d'Alemanya, on visc. He trobat molt interessant el concepte i el resultat de la teva investigació. Com es diu per aquí dalt, segur que es pot completar... però és molt bon punt de partida.

D'entre els comentaristes, m'ha sobtat que Jordi Graupera, a qui no conec (com dic, visc fora així que no estic molt actualitzat amb els noms), digui primer "Puigverd és socialista (...) Gemma Galdón, propera a IC" per, després, desdir-se: "ni l'Antoni Puigverd és socialista ni la Gemma Galdón propera a IC". Matisar una opinió és ben diferent de categoritzar: ara blanc, ara negre.

El meu comentari no és per afegir cap dada concretar, sinó per aportar la visió d'un expatriat. A la televisió alemanya no hi ha una cohort d'opinadors oficial com sí hi ha a Catalunya. Em sembla sà que sigui així, o dit d'una altra manera, em sembla malaltissa l'opció dels mitjans catalans de voler "traduir" la realitat al poble, a través de mitjancers. No sé si m'explico.

A Alemanya, qui opina majoritàriament no són "intèrprets", sinó aquells que és important que opinin, directament i sense "traductors": els polítics.

Quan baixo a Catalunya i veig sempre les mateixes cares amb tot el blablabla per fer contents "els seus"... no puc, em poso malalt. Quan a sobre resulta que tot això costa diner públic (pels cent-i-escaig euros per "intèrpret" de Tv3 i de Catalunya Ràdio), la meva indignació s'incrementa en un 100%.

Als intèrprets, el cas just que mereixen, ni un pam més.

Marta V ha dit...

Jo vull respondre al Jordi Graupera (que ho sento però tampoc sé qui és). La virtut dels tertulians és que opinen així o aixà depenent del tema i que van canviant d'opinió? Doncs, sense ànims d'ofendre ningú, però com tothom! O almenys la majoria de gent, crec jo. Em sembla molt bé escoltar algú que et parli de les nuclears, o del barça o de les retallades o del que sigui però no trobo normal que siguin les mateixes persones que puguin opinar de tot perquè això significa per força que no en saben massa de les coses que parlen (no crec que hi hagi cap il·luminat que en sàpiga de tot) i que per tant només serveixen per dir a la gent què ha de pensar. Bueno Joan, molt currat tot això, ja t'ho vaig dir!

Roger Vilalta ha dit...

Després de molt temps de no visitar aquest blog, hi arribo -com m'imagino que tants d'altres- gràcies a l'article d'en Palà a Nació Digital.

L'estudi -amb les limitacions que tu mateix admets en una resposta a en Graupera- és més que interessant. Les tertúlies als mitjans de comunicació de masses (és molt important no oblidar el "de masses") no són altra cosa que un instrument més -i molt potent- per acabar de definir no tan sols sobre què hem de parlar la ciutadania en les nostres tertúlies improvisades sinó molt més important encara, de quina manera n'hem de parlar i dins de quins límits ha de moure's el nostre discurs per ser considerat "normal", "acceptable" i "responsable".

Com que sóc un dels milers de periodistes que tenen la "sort" de no formar part de l'engranatge dels grans mitjans de comunicació -recordem- de masses, també jo em dedico a fer humils anàlisis sobre com aquests mèdia massius construeixen una realitat sobre la qual el marge d'acció i de pensament de la -tan lloada en democràcia- lliure opinió pública és absolutament mínim.

La claves, Joan, en el teu paràgraf inicial. Els penjats com tu, com jo i com els centenars de milers més que expressem la nostra visió allunyada del discurs únic a través de blogs o altres eines d'internet, som la demostració palpable que la xarxa és alhora el refugi per aquell que se sent empatxat i la millor coartada democratitzadora possible per poder seguir bombardejant massivament el missatge únic: el centrat, moderat, el que no admet desviacions.

Però no ens enganyem -i per això destaco tota l'estona el qualificatiu "massiu"-, no hem d'oblidar ni per un moment que aquestes que segueixen són dues de les tasques fonamentals dels mitjans de comunicació de masses en tota societat democràtica: col·laborar en el manteniment de l'statu quo imperant i narcotitzar la ciutadania.
Les tertúlies, els editorials dels diaris però especialment de les principals veus generadores d'opinió (a Catalunya, en Fuentes i en Basté), així com la maquinària implacable dels principals articulistes del nostre país (els mitjans de Godó en són uns mestres), tot són eines imprescindibles per construir un missatge que semblarà proporcionar-nos les més variades arestes (totes, diuen) per tal de construir el nostre suposadament particular, propi i personalíssim parer sobre el que passa al nostre voltant.

Però només ho semblarà.

Bon i necessari estudi. Si vols fer una ullada al meu blog, potser hi trobaràs alguns anàlisis sobre què i què no (i perquè) forma part de l'agenda informativa massiva a "aquest país nostre tan petit".

Ah, ja he vist que ho ha rectificat. Però quan en Graupera ha parlat d'en Puigverd com a socialista gairebé m'agafa un atac de cor!

Salut!

Roger Vilalta

Maurici Capdet Mateu ha dit...

Moltes gràcies per aquest estudi. Tan de bo tingui el màxim de difusió, perquè és més que necessari.

I encantat de conèixer aquest blog. Me l'afegeixo als preferits!

A reveure!

Xavier Boix ha dit...

Joan,és fantàstic,de fet jo sóc un d'uns quants que no dubtem en criticar les tertúlies i programes dels canals públics,per això,perquè són públic i haurien de ser més representatius,en tots els aspectes del país que tenim.Hi ha un programa al que no fem massa cas que és Divendres,que de ben segur que veu molta gent i que com a economista de capçalera que tradueix totes les noticies econòmiques al públic després de La Riera tenen al Xavier Sala i Martín!!! un escàndol...

Anònim ha dit...

Molt bon treball, Joan. Jo sóc de Lleida i als mitjans d'aquí les coses són semblants: a les tertúlies SEMPRE hi ha els mateixos. Tampoc hi ha gaires dones, l'edat és de 55 o més i sobre la tendència política, aquí potser està més repartida. No m'atreveria a dir que són de dretes o d'esquerres. Tot i que hi ha mitjans amb els que col.laboren que sí que són... d'esquerres. Per tant, sí hi ha més equilibri entre CiU i PSC. Però hi ha molt pocs d'ERC, del PP o de ICV. I ja ni parlem de la CUP. Pel que fa als temes de debat, per regla general són un avorriment: tots ens coneixem i pocs es mullen. Ara, si cal parlar de l'Obama o de Corea del Nord, aquí sí que som tots valents. Com en tot hi ha excepcions i tertulians bons i documentats, que no segueixen el pensament únic de tothom. I, és clar, d'aquests n'hi ha molt pocs. I els tenen tots els mitjans. Una cosa bona que es pot dir dels tertulians de Lleida és que aquí ningú no cobra ni un euro. Per tant, encara gràcies que hi hagi tertúlies i tertulians.
Pel que fa als tertulians que tú has analitzat i als programes als quals col.laboren, la meva opinió és que es repeteixen tant per un altre motiu, a més dels que apunteu: perquè ja no cal buscar-ne uns altres. És a dir, per mandra. Que també n'hi ha.

Anònim ha dit...

Jo tampoc escolte les tertulies, donen un asco....On estan els economistes que expliquen que hi ha una alternativa diferent i que estan dient-nos mentides?

negrorevolution ha dit...

Molt bon estudi! Sempre m'he preguntat d'on treuen els tertulians, col·laboradors, o com els que anonemo jo: opinòlegs!

Joan R. ha dit...

Enhorabona per l'esforç. Aporta una mica d'evidència empírica sobre el fenomen de les tertúlies. I amb la mostra que has utilitzat queda clar que aquest món de l'opinió herziana està molt esbiaixat.

Per contribuir al debat que alimentael teu meritori treball, nomès afegiria dos punts:

a) El biaix ideològic és encara més clar en la qüestió del cleavge polític centre/perifèria: l'aclaparadora majoria defensen una posició catalanista, nacionalista o sobiranista molt més marcada que l'opinió mitjana de la societat catalana. I els únics que no defensen posicions clarament catalanistes hi són convidats per evitar un monopoli en el tema.

b) En desacord amb el Sr. Graupera, s'ha de dir que la gent que apareix a les tertúlies dels programes que has anallitzat (amb molta audiència i, per tant, amb molta incidència en la creació d'opinió) no són escollits a-partidistament. Ben al contrari, qui coneix bé aquest món sap que la majoria dels més estables van "en representació" (amb honorables excepcions) d'algun partit. Des de fa uns anys, a la CCRTV es va produir una certa obertura, però en el cas de la ràdio privada, els tertulians són clarament representants de l'opinió de l'empresa (amb els seus matisos interns). Podríem dir que és una empresa privada, però no cal oblidar les sucoses ajudes que li arriben dels pressupostos públics...

Sobre aquest tema, no està malament el vell libre de Giovanni Sartori (Homo videns) i un recent del Carlos Taibo (Contra los tertulianos), tot i que aquest darrer no aprofundeix prou.

Ànims i gràcies per la feina feta,

Joan

Josep ha dit...

Un detall sobre aquest top ten: no hi ha científics. Hi ha historiadors, economistes, periodistes i juristes, però no hi ha científics ni enginyers.

Açò també és manca de pluralitat, i també és manca de rigor en parlar de determinats temes (tsunamis, accidents nuclears, biotecnologia...)

Antoni ha dit...

Molt bona feina la de Joan Vallvé. Però jo incidiria més en el fet de que generalment són tertulians que opinen de tot i sembla que sàpiguen de tot, que no en dir que són tecnòcrates.
Jo crec que ens trobem amb que , a més del biaix ideològic que molt bé senyala el Joan Vallvé, hem de suportar que "els que saben de tot" se atreveixin a opinar sobre temes que requereixen una base que ells no tenen. Si per els temes més tècnics o científics no més opinessin els que realment tenen una base per opinar, ja tindríem quelcom de guanyat.

ferran ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
ferran ha dit...

Els divendres a la tertútlia del Matí de Cat. Ràdio dedicada a la cultura la majoria dels tertulians són d'esquerres (Ramoneda, Portabella, Terricabras. També hi participa Bru de Sala). No els esmentes en el teu treball. Ho trobo poc rigorós.

joan vallvé ha dit...

Hola Ferran, gràcies pel comentari, d'entrada. He esborrat un dels dos comentaris que has fet ja que eren idèntics, suposo que com que no se t'ha publicat directament, l'has tornat a fer.. Als articles que tenen més d'un cert temps s'activa la moderació de comentaris per a evitar spam.

Et responc el que li he respost a molta gent, en molts dels comentaris que hi ha a sobre. Rigorositat en falta, sí, però no per el que apuntes. En falta perquè només he analitzat 25 tertúlies, repeteixo que si algú em fa la recerca de la info de tots els noms durant tota la temporada, l'excel està fet i només caldria afegir files. Però en referència al que dius, els 25 dies que he estudiat bé que tenen 5 divendres, igual que tenen 5 dilluns, dimarts, etc. La presència d'aquests opinadors d'esquerres (caldria parlar-ne en algun dels noms que dius..) queda relegada al pes que té i és que cap d'aquests està en el top 15.

Crec que aquest estudi se li pot criticar moltes coses. Algú apuntava que calia analitzar també el caràcter territorial, jo reconec que l'abast de l'estudi és molt limitat i altres coses, però crec que la rigorositat de com he utilitzat les dades no és una crítica que se'm pugui fer. He comptat per igual l'aparició de cada tertulià i tertuliana en cadascun dels 25 dies i 3 programes diferents analitzats. No hi ha hagut cap "cuina".

I he de confessar que sóc el primer a qui li agradaria que els resultats fossin diferents però crec que acusar-me a mi i a l'estudi de poc rigorós és fer trampes. Sobretot perquè ho he fet amb tota la rigorositat del món i l'única limitació que reconec a l'estudi és l'abast. Qui vulgui fer el seu estudi, endavant, jo he comptat els dies que he pogut amb el temps que tinc i ja dic que actualitzaré les dades si algú mes les aconsegueix.

Gràcies per tots els comentaris, de veritat, no sabeu quina il·lusió que fan.

Àngel ha dit...

Li anava a dir el mateix. Per la pròxima onada de l'estudi m'ofereixo voluntari per col.laborar.

Àngel ha dit...

Busca voluntaris. Fem un planning i m'hi apunto. I un annex amb la biografia de cadascun i els sous que haurà rebut.

Àngel ha dit...

+1

POCHOLO ha dit...

No he llegit tots els comentarios però tinc tres peròs:

1. La falta d'experts (Tots els tertulians son "Todólogos"), efectivament, opinen de tot sense conèixer els temes a fons. Resultat, molts cops les seves anàlisis son superficials i basades en tòpics.

2.Rafael Nadal pot ser del PSC, no ho sé, però el que sí sé és que es una persona propera a l'OPUS DEI i d'ideologia neoliberal, que ha treballat amb càrrecs de certa importància a La Vanguardia del Grup Godó, que no és precisament un diari progressista.

3. Sóc d'extrema esquerra i noto la falta d'opinions properes a la meva. Des del meu punt de vista la Gemma Calvet és una progre power flower independentista. Res a veure amb mi, que sóc anarquista i anticapitalista. És a dir, des del meu punt de vista, en les tertulies catalanes l'espectre ideològic bascula entre l'extrema dreta "respectable" del PP conservadora i monàrquica(Paco M. de la Razón), l'extrema dreta "respectable" propera a CiU neoliberal (Francesc Marc Àlvaro o Xavier Sala-i-Martín)i altres sensibilitats que arriben com a molt a les posicions democristianes de dreta compasiva de la senyoreta Calbet, o a l'independentisme de l'ala més dretana de ERC que per mi representa l'Oriol Junqueras, ex-tertulia a sou del Comte de Godó, no és bo guardar tots els ous a una mateixa ouera. Això que és inacceptable en un mitjà dedicat a la comunicació social, que no és el mateix que vendre patates, esdevé insufrible en un mitjà públic com TV3 pagat amb els meus impostos. ¿Per què, jo que pago els meus impostos he de veure com les meves idees són marginades de la TV i la radio públiques?

Disculpa el rotllo.

joan vallvé ha dit...

Caram, perfecte doncs, quan hi hagi el temps que necessita això, intentaré iniciar un projecte col·lectiu per a fer un estudi de l'opinió a Catalunya.

Depen de quanta gent i mitjans aconseguim podem fer una autèntica meravella!

Gràcies per tots els comentaris!

Gemma Puig Raventós ha dit...

Fantàstic! Ja era hora que algú ho investigués, tot i que és una obvietat com una casa que, de dones, ben poques a les tertúlies (i a molts altres llocs!)